No he callat mai de dir la meva opinió d'Israel i la seua maldat. No es ningun secret per a que em conega que durant anys he criticat durament l'actuació del sionistes als territoris ocupats i el seu apartheit apenes dissimulat. No es ningun secret però crec que mai m'havia sentat a ficar la meva opinió en negre sobre blanc.

Com a vell activista sempre m'ha fet gracia una contradicció evident e inevitable en les accions que suportaven. No era estrany que els mateixos que reclamaven el tancament de la llibreria Europa per negar l'holocaust, unes hores després cridarem consignes a favor de Palestina.

Erem una minoria, molt cridanera, però minoria al final del dia. Ens miraven un poc per damunt del muscle mentres cridaven les nostres consignes i féiem proselitisme del boicot contra Israel. Ara açò ha canviat, ara no som raros, les nostres consignes no sonen malament i la gent escomença a fer boicot per si mateixa.

Es la conseqüència de la cada vegada més pornogràfica exhibició del genocidi practicat per Israel a Gaza. Ara ja es fa evident que son un criminals de guerra i uns assassins els líders i els soldats que compleixen les seues ordres criminals. Els que no deixen entrar menjar, els que disparen i maten a la gent que només fa cua per menjar.

Els sionistes perden recolzament a cada moment que passe, països que havien estat molt contraris a fer res, com ara Alemanya, tenen moviments interns que demanen canviar el que s'està fent.

Fa uns dies França a anunciat que reconeixerà l'estat Palestí en setembre (Espanya ja ho va fer, per una vegada em sigut referents a Europa), Alemanya es pot unir a aquest reconeixement. Fa falta molt més, però es un primer pas.

Esperem que apleguen a temps totes aquestes coses per a salvar la vida i la llibertat dels palestins. El que està clar es que la majoria de la gent ja no confiarà mai més en Israel, han destruït el seu prestigi internacional i ara es tenen que convertir en la sud-africa dels noranta.

El de Israel

No es pot suportar el que passe a Gaza i Cisjordania. Per fi pareix que els governs europeus fan alguna cosa més que mirar cap a un altre costat.