En la meva empresa s'està produint una reestructuració, un cap de departament es jubila i el seu departament es fusiona en un altre. A més es va a crear un nou departament especialitat en gent d'altres departaments. Un departament que vindrà a donar un servei que pareix mentida que encara no existira, encara no sé quines seran les funcions exactes del departament... però sí que sé quins treballadors han sigut assignats.

La meva empresa ha disfrutat de gent brillant en les funcions que ara tindrà el nou departament però han sigut apartats per la poca flexibilitat que l'empresa dona als treballadors. Moltes vegades quan aplegue a l'oficina imagine que estic entrant en Vetusta però en versió empresa. Imagine que els passadissos ven il·luminats, ho ho estan tant i que en cada racó hi ha una tela-rinya de malevolència i monstres primigenis esperant per a sortir a la lluny i esclavitzar-nos a tots.

Però no ens desviem. Aquesta gent brillant de la que parlava ha tingut gent al seu càrrec, gent que ha treballat ma a ma en aquestes persones. Gent que han estat esposats a la seua brillantor cada dia, que han tingut ensenyament constant... i que no han deprès res. Bé, com podreu imaginar-vos per el títol del post, aquests son els elegits per a muntar aquest nou departament.

Es a dir, una caterva de incompetents professionals, moltes vegades molt treballadors i sacrificats, van a portar un departament que deuria ser peça fonamental per al esdevindre de l'empresa on treballe. Gent que fa de la mediocritat el seu dia a dia, en un entusiasm absolut, una dedicació plena i uns resultats nefastes.

Però no son els únics així, en les organitzacions grans com la que jo treballe acumulen greix en els engranatges. Gent que per diversos motius aplega a llocs on son un complet zero a l'esquerra (si l'empresa te sort) o, directament, enemics interns que ho posen una mica més difícil per a l'èxit i la supervivència de l'empresa.

Aquesta incompetència es coneguda per tots a l'empresa, es "vox populi" i, moltes vegades flagrant, es a dir, els responsables de donar-li les responsabilitats o triar-los per a fer una feina ho tenen que saber. I tot això no passa res, es queden ahí, moltes vegades continuen medrant i tenen cada vegada més responsabilitat.

Aquestes persones, moltes vegades sense voler, son ixes que fan que reunions s'allarguen eternament, que les coses es queden emboçades en un punt donat o, directament, fracassen espectacularment. Patir-es es una creu, però veure-les créixer i medrar es un espectacle fascinant.

I l'explicació es un misteri, també per a mi. Encara que jo tinc la teoria que es una conjunció de factors:

1. Son tan incompetents que no poden treballar en cap lloc més. Lliguen el seu futur a l'empresa perquè no poden aspirar a un altre. Be, per a ser justos hi ha una minoria que no son conscients de la seua incompetència i acaben anant-se a altres llocs... on no solen tindre tant sort.
2. Com son uns incompetents i tot el mon ho sap, ningú les mana res i confie en ells per a fer res. Es a dir, mai la caguen, i tots sabem que el puro per no fer alguna cosa es menys potent que el que es dona quan es fa malament.
3. Hi ha gent que fa la feina per ells, conscient o inconscientment. Es a dir, normalment les tasques en una empresa gran solen tindre múltiples persones assignades i sempre hi ha algú que fa la feina per responsabilitat.

I així es queden dins de l'organigrama de qualsevol organització, de vegades apartats a un lloc on no se'ls veu, de vegades surant com una merda greixosa en una piscina entre la gent competent i altres, més de la que voldríem, sent els nostres responsables.